Barques damunt la mar,
glorioses xapuces des meu passat,
si s'ha d'estimar jo t'estimaré,
si s'ha de cantar cantaré es primer, lerele...

Pisos per assumir,
ja cau sa tristesa amb es seus míssils,
si s'ha d'acabar crec que no hi seré,
si s'ha d'esperar desesperaré.

Sa misèria primitiva d'una casa en soledat
és un macro microclima,
se marca amb bombetes un camí i aterram.

Dies que m'he perdut perquè ja no surt
en es teus bocins de mapa.
Faltes com ses parets, tots es teus cabells,
des mirall sa teva cara.
Dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga
i s'encenen ses escales.
Pensa que no sé què és que sa pluja
deixi una terra més banyada.

Barques damunt la mar,
glorioses xapuces des meu passat,
si s'ha d'estimar jo t'estimaré,
si s'ha de cantar cantaré es primer, lerele...

I sa fauna ultramarina se volia congelar,
i sa flor s'empenedia,
i es meu d'asteroide quinze mil m'ha deixat.

Dies que m'he perdut perquè ja no surt
en es teus bocins de mapa.
Faltes com ses parets, tots es teus cabells,
des mirall sa teva cara.
Dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga
i s'encenen ses escales.
Pensa que no sé què és que sa pluja
deixi una terra més banyada.