"Brasil, Argentina, México, el Caribe...
he recorrido... Londres, Italia... mmm...
cómo se llama que las highways
son de agua... Venecia!" (Compay Segundo)

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... Alegria!

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I alegria...