Cau d'un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també follen
i s'enyoren i ells no saben res.

No... què va... això és impossible d'exterminar
i ploram, ploram d'alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria, ses cases s'aixequen i volen,
i es caos és s'ordre d'un dia que vessa
nostàlgia d'amor i simpatia.

Cau d'un astre sa claror
i dins sa fosca en terra hi veim i tot,
és sa llei de s'univers,
n'hi ha de més profundes, ja m'entens.
I surt s'estrella avorrida
i se desvia i no té por ni res.

No... què va... això és impossible d'exterminar
i ploram, ploram d'alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.

Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s'atura i per tots es planetes
ingràvids s'acaba sa vida ... I alegria.