Camps de maduixes

No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d'escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t'estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.