Tots es motors
Encara
no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes
en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i
s'anestèsia, i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit
un atles d'espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca
d'auriculars.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que
te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos
estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos
acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi
sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Que
s'encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé
si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.