|
|
S'animal que no existeix
És
dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té
un membre que respira,
és s'animal que no existeix.
Se toca i se
vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m'il·lumina,
té
escata com un peix.
Me menja i me vomita
d'un simple malentès,
me
caga i me compixa,
és s'animal que no existeix.
Desvinculat
de
qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil·la.
Tan
desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues
vaques.
Dins un no-res,
dins una absència pura,
aquest silenci
és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només
me queda un pam de carn en barra.