Ses estrelles del cel
Amb
sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles
del cel
i clovelles de molt bons pistatxos.
I amb sa mateixa pobresa
omplim
es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam
de sa fruita madura sa
carn olorosa.
I és igual
si ja no mos queden pessetes
perquè
robam es paper higiènic
de sa biblioteca de s'excel·lentíssim
ajuntament
de Lloseta.
I amb sa mateixa aigua clara
que es homes se renten sa cara
recuperam
sa puresa
des dies de crisi
que mos arruinaren.
I amb sa mateixa mirada
que
es homes se miren sa Lluna
noltros miram sa farola
pes vidres que sonen
a
gotes de pluja.
I és igual
si mos engeguen d'aquesta casa.
Si
mos hi menja sa merda,
i es cables fan xispes,
ses teules degoten
i ses
bicicletes estan rovellades.
Viure
és sobreviure
es futur parabòlic
amb atletisme d'imbècil
i
equilibrisme d'alcohòlic.
Viure és sobreviure empresonat
dins
un rellotge d'arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de
fam.