|
|
Ses meves mans
Sempre
tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré
sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com
un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
as teu castigar de princesa.
Sempre
cauré com un àngel
dins es meu paracaigudes
i aniré
fins a sa Lluna
dins es teu parapujades.
Dins el cel que s'ajunta amb la
mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses
estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que
jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils
són es meus germans.
Sempre seré transparent
més que
un tel de ceba
a sa teva mirada incisiva
en es teu mossegar d'espardenya.