|
|
Cibernauta Joan
Entabanat,
fa un sol que xapa roques,
he somiat cinc vides i tres Europes,
he posat
nom a totes ses dunes,
noms de femella, només me'n falta una.
Dalt
d'un turó he armat un telescopi,
així te veig, com un planeta
anònim;
t'he dibuixat envoltada de caragoles,
hi ha un hidroavió
que les pinta totes.
Cibernauta
Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan
menstruïs l'immens oceà.
Cibernauta
Jona,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple
d'Antònies que te volen menjar.
Si
ho penses bé la mar és rodona,
fes-hi una volta i queixa't si
no t'hi trobes,
viatge infinit per tu mateix,
dorms invertit
amb ses
butzes defora i sa pell dedins.
Has
tornat sord de tant d'esperar
un breu eclipsi que t'ajudi a descansar,
si
no m'entens, si no m'escoltes
me moriré, no te queixis si m'enyores.