Viure sense tu
Dolça
besada té gust que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo
no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos
a un dibuix.
Jo què
sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de
perfums.
Jo no sabia
que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo
no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que
no.
I arriba un dia
que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb
qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I
s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt
es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com
ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.