|
|
S'estel d'aquari
Seguesc
es ritme lent d'un dromedari,
coneix s'estel d'aquari
sa ruta de ponent.
Es
vespre de marès és solitari,
no sé s'itinerari,
m'embulla
un pensament.
S'ona
me pren i me ferma i m'enfonsa
a un pou de floridura,
no sé seure
i
no sé triar es camí si se bifurca.
A
nit no m'he escapat de sa neurosi,
me toca sobredosi,
he de seguir visquent.
M'acabaré
tot sol i mil·lenari,
ferit a tall de crani
ja no me curaré.
Adéu
a tots,
pertiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
en es quarto de
devora.
Piràmides
en runes sense déus
llegesc un diccionari
gravat en es ciment.
D'enfora
reconec s'obeservatori,
s'escola d'un cronopi
que no té res a fer.